Rockviu
Henry Rollins
Sala Communiqué
Barcelona (01/01/1987)
Sort en té el rock al nostre país que de tant en tant apareixen una colla de sonats que decideixen dedicar temps, diners i espai a projectes que inicialment semblen estar irremeiablement predestinats al fracàs. Un d’aquests bojos entranyables va ser en Pepe Bellido, un valencià que en un principi volia muntar una sala a Alacant, però que ves per on va acabar al barri barceloní d’Hostafrancs, habilitant un local que antigament havia estat un magatzem dedicat al noble art de la maduració de plàtans. Amb pocs diners i amb l’ajut de la família, Bellido i el seu cosí Manel van obrir les portes de la sala Communiqué –nom extret del segon disc de Dire Straits– l’any 1984. La sala estava formada per un pis superior que servia de bar i sala d’exposicions i, a través d’unes empinades escales, s’arribava a un soterrani que és on es coïa –mai més ben dit– tota l’acció. Avui dia seria impossible una sala així; un cau fosc sense sortides d’emergència i amb una ventilació insuficient en uns anys en què no existia la llei antitabac. No feia falta més… quatre parets, una columna davant de l’escenari, quatre parets i un equip mínim. Camerinos? Per què? Per allà va passar el mític Henry Rollins (exBlack Flag) amb la seva banda, un dia que tenia lliure enmig de la gira. L’entrada de la sala va quedar reflectida al disc Do It (Texas Hotel Records, 1988), el primer de la Rollins Band. Aquell dia, Communiqué es va convertir en una veritable sauna on fins i tot estava permès el pogo més salvatge i on les ulleres i la càmera s’entelaven per la humitat que es condensava en l’ambient.