Rockviu
Keith Richards
Sala Zeleste
Barcelona (10/12/1992)
Sempre he dit que les actuacions més emotives, i en les que més m’he sentit més vinculat, van ser els dos concerts que Keith Richards va oferir a la sala Zeleste l’hivern de 1992. Allà es va veure la diferència de concepte entre els que van a veure als 'Rollings' a un estadi –és a dir, a Mick Jagger, les nines inflables i els macroespectacles–, i qui va a veure als 'Stones', l'essència del rock en una sala de capacitat mitjana personificada en Keith Richards. Dos dies seguits de concerts per poder veure a una llegenda d’aquesta magnitud a una distància raonable, amb un repertori farcit de temes greixosos, i que no va acabar d’omplir l’aforament del Zeleste del carrer Almogàvers. Per cert, en acabar el concert, el senyor Richards se’n va anar cap a casa, però la resta de la banda es va dedicar a buidar la barra del Texaco. Un bar històric del Poblenou que es mereixeria un monument en el seu record. Estava a mig camí entre el Zeleste i el Garatge Club, i era parada obligatòria després de cada nit de rock'n'roll.