Rockviu
Peret
Plaça de Catalunya
Barcelona (21/09/2007)
Durant molts anys, la figura d'en Peret va viure entre el mite caspós de l’època franquista i l'eterna reivindicació per la seva innegable aportació al món de la rumba. Afortunadament, el temps l’ha posat en el lloc adequat de la memòria col·lectiva, i el seu llegat segueix estant d’actualitat. Un dia, a mitjans dels anys 80, vaig anar a buscar una sala del barri d’Hostafrancs, on hi actuava Diafragma 77; però la vaig trobar tancada, i s’havia transformat en una església evangèlica en plena zona gitana del barri. En sentir música a dins, vaig decidir treure el nas i em vaig trobar al ‘pare Peret’ –aleshores retirat del món de la música per dedicar-se a feines més espirituals– fent el ventilador amb una guitarra acústica i cantant “Cristo tiene poder, cristo es poderoso”, una tornada que anys després seria coneguda –canviant el 'Cristo' per 'Barcelona'– i convertint-se en un dels himnes dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.